29. El grill de Pinotxo (traduït en català com a Grill-Parlant, Pep el Grill o Jepet Grill) va tenir tant d'èxit que més tard va reaparèixer en films com Bongo, Mickey i les mongetes màgiques, especials com el Festival Walt Disney a TV3 i curts adreçats a la canalla com I'm No Fool With Electricity (en què explicava els perills de l'electricitat) o I'm Not Fool As A Pedestrian (en què raonava com s'ha de creuar el carrer).
28. L'actriu que va posar la veu a la fada de Pinotxo, Evelyn Venable, va servir de model per a la imatge original de la portadora de la torxa de Columbia Pictures (el logo utilitzat des de 1936 fins a 1976). I l'actriu que va fer de model per als moviments de la fada, Marge Champion, ja havia treballat amb Disney per a La Blancaneu. Estava casada amb un dels grans animadors de la companyia, Art Babbitt.
27. La primera banda sonora comercialitzada va ser la de La Blancaneu i els set nans, el 1938. En algunes llengües la pel·lícula ja ha tingut diversos doblatges (l'albanès, l'alemany, el castellà, el danès, el finès, el francès, l'hongarès, l'italià, el japonès, el neerlandès, el noruec, el suec, el txec...) i, fins i tot, hi ha la versió en tàrtar. Però en català encara no.
26. A semblança de la imatge icònica dels set nans cantant Heig-ho a La Blancaneu, altres personatges Disney han travessat un pont fet amb el tronc d'un arbre al ritme d'una cançó. És el cas dels nens perduts de Peter Pan amb Tots seguim el líder, El Rei Lleó amb Hakuna Matata, Hèrcules amb Un gran esforç o les vaques de Xafarranxo al ranxo amb la represa del tema Xafarranxo.
25. La cançó Heig-ho de La Blancaneu i els set nans sembla lliurement inspirada en una obra de Robert Schumann, l'Àlbum per a la joventut compost l'any 1848.
24. El 23 de febrer de 1939 Walt Disney va rebre de la petita Shirley Temple un Oscar i set rèpliques en miniatura per La Blancaneu i els set nans. La inscripció de l'estatueta descrivia la pel·lícula com "una important innovació cinematogràfica que ha enamorat milions de persones i ha obert un important camp per a les pel·lícules de dibuixos animats".
23. Per al personatge de la Blancaneu Disney va escollir, d'entre un càsting d'unes 150 noies, una jove cantant d'òpera: Adriana Caselotti. Filla d'una família de músics, la seva germana gran, Louise Caselotti, va ser professora de Maria Callas a mitjan dels anys 40.
22. L'argument de La Blancaneu i els set nans de Disney retalla o modifica alguns passatges del conte dels germans Grimm. Per exemple, els dos altres intents de la reina de matar la fillastra –primer asfixiant-la amb una cinta i després amb una pinta enverinada– o la mort de la malvada, ennuegant-se de ràbia en acudir a la boda de la Blancaneu i el príncep.
21. Dues dècades abans de l'estrena de La Blancaneu i els set nans (1937), Walt Disney n'havia vist una pel·lícula de 1916 protagonitzada per Marguerite Clark. Ell va ser una de les 16.000 criatures que va acudir al Kansas City Convention Center per a un passi simultani en quatre sales.
20. La cançó del curt de les Silly Simphonies Qui va matar el gall Robin? (1935) apareix breument a la pel·lícula d'Alfred Hitchcock Sabotage (1936). De fet, els títols de crèdit inclouen una nota d'agraïment a Walt Disney per haver-li'n donat permís.
19. Walt Disney sentia una gran passió pels llibres, es calcula que del seu viatge per Europa l'any 1935 en va tornar amb uns 350. Li van servir d'inspiració tant per a les històries com per als els escenaris i els estils d'il·lustració de les seves pel·lícules. De fet, moltes van començar amb un llibre obert: La Blancaneu, Pintoxo, La Ventafocs, La bella dorment, Merlí l'encantador, El llibre de la selva... I després de la seva mort, la tradició va continuar en altres films.
18. Donald va debutar sis anys després de Mickey Mouse en un curt de les Silly Simphonies titulat La gallineta sàvia (1934), que inclou la cançó Vols plantar panís amb mi? En aquesta història, una variant de la faula de La cigala i la formiga, l'ànec fa el paper de gandul.
17. 60 anys abans del Malson abans de Nadal de Tim Burton (1993), es va estrenar un curt titulat La Nit de Nadal de les Silly Simphonies (1933) inspirat en el mateix poema de Clement Clarke Moore: A Visit From St. Nicholas, publicat el 1823.
16. La cançó Qui té por d'aquell llop dolent?, de Els tres porquets, es va convertir l'any 1933 en un himne de resistència davant de la Gran Depressió. Va ser el primer hit discogràfic sorgit d'una pel·lícula d'animació i també el primer tema de Disney a fer-se mundialment famós.
15. La categoria d'Oscar al millor curt d'animació es va crear, l'any 1932, arran del primer títol de les Silly Simphonies, Arbres i flors. I Disney va guanyar-lo sistemàticament fins al 1939, quan es va projectar l'últim curtmetratge de la sèrie: L'aneguet lleig.
14. La primera cançó pròpia de l'estudi Disney va ser La cançó de la Minnie (1929), una composició del mateix Walt Disney juntament amb Carl Stalling. Formava part del curt Mickey's Follies.
13. El curt amb què van debutar Mickey i Minnie Mouse, Steamboat Willie, es va estrenar el 18 de novembre de 1928 al Colony Theatre de Nova York precedint una pel·lícula de gàngsters: Gang War. La banda sonora d'aquest film era d'Al Sherman, pare de les futures estrelles de l'estudi Disney els germans Sherman. Robert Sherman, que aleshores estava a punt de fer tres anys, i Richard Sherman, que tot just tenia cinc mesos, compondrien les cançons de Merlí l'encantador, Mary Poppins, Les aventures de Winnie the Pooh, El llibre de la selva (tret de El més fonamental), Els Aristogats i L'aprenenta de bruixa, entre d'altres.
12. Entre els actors que han doblat personatges Disney en català, hi ha Carlos Latre, Mercè Sampietro i Carles Canut. Latre va ser el Sortós a El llibre de la selva 2. Sampietro, a la pel·lícula Tarzan, posava veu a Kala. I Canut va fer de xèrif de Nottingham a Robin Hood, on cantussejava La cançó del xèrif.
11. En Roger Pera canta una versió mig catalanitzada del We Are the Champions de Queen a la pel·lícula Chicken Little. És l'escena en què el protagonista, a qui Pera posa la veu, celebra a la seva habitació el home run amb què ha donat la victòria a l'equip dels Aglans.
10. Tot i que la pel·lícula El llibre de la selva no està doblada al català, sí que la seva cançó més famosa, El més fonamental, s'ha versionat en la nostra llengua. Es pot escoltar a El llibre de la selva 2. L'adaptació és de David Suárez.
9. De la cançó The World's Greatest Criminal Mind, corresponent a la pel·lícula Bàsil, el ratolí detectiu, se n'han fet dues versions en català. La primera, dins l'especial Festival Walt Disney emès a TV3 el dia de Nadal de 1986. I la segona, quan la pel·lícula es va emetre a la mateixa cadena el 4 de gener de 2006. No coincideixen en cap vers, tret de l'exclamació repetida "Oh, Ratigan!".
8. El mateix any que s'estrenava Mary Poppins en castellà (1965), Salvador Escamilla, que és qui havia cantat els temes d'en Bert, va publicar el disc Les cançons de Mary Poppins amb les seves pròpies lletres en català. En el Supercalifragilísticoexpialidosos, Escamilla va incloure-hi un curiós "Ai, viro-viro-virolí-virolai".
7. Per a la versió en català de Mary Poppins es va comptar amb l'actriu Rosa Guiñón, que ja havia posat veu a la protagonista en castellà 40 anys enrere. Si mai es volen doblar les cançons, però, les lletres difícilment es podran ajustar a aquells diàlegs. Per exemple, quan Mary Poppins llegeix els requisits de la Jane i en Michael Banks per contractar una mainadera, haurien de coincidir amb els de la cançó prèvia. D'altra banda, a la paraula supercalifragilistiquexpialidós li faltaria una síl·laba per quadrar bé amb la melodia del tema.
6. L'estrena més gran de doblatges al català de Disney va ser el Nadal de 2005. TV3 en va emetre sis en només dotze dies: Mary Poppins (el 24 de desembre), Els Rescatadors (el 27 de desembre), Oliver i companyia (el 29 de desembre), Taran i la caldera màgica (el 2 de gener de 2006), L'aprenenta de bruixa (el 4 de gener) i Bàsil, el ratolí detectiu (també el 4 de gener). L'única amb cançons doblades va ser aquesta última.
5. També han posat veu a cançons Disney en català intèrprets que s'han donat a conèixer en concursos de talents, com Gisela (Frozen, Frozen II), Roser (Germà os) i Ramon Mirabet (Vaiana).
4. Més enllà El geperut de Notre-Dame, Disney ha comptat sovint amb veus del teatre musical per a les versions en català. És el cas de Miquel Fernández (Tarzan, Germà os), Ferran González (Hèrcules), Mone (Hèrcules), Ivan Labanda (Frozen), Xavier Duch (Frozen, Frozen II), Patricia Paisal (Frozen), Jordi Grifell (Mulan), Pitu Manubens (Vaiana) o Laia Prats (En Ralph destrueix internet).
3. Per a la seva primera estrena en català, El geperut de Notre-Dame (1996), Disney va recórrer a algunes de les grans veus del teatre musical: Constantino Romero (Frollo), Daniel Anglès (Quasimodo), Pep Anton Muñoz (Clopin), Àngels Gonyalons (Esmeralda), Joan Crosas (Ardiaca) i Òscar Mas (Hugo).
2. El primer hit Disney que es va poder escoltar en català al cinema va ser Cruella de Vil, amb la reestrena de 101 dàlmates el 31 de març de 1995. L'adaptació és de Maife Gil, que va tenir l'habilitat de fer rimar "de Vil" amb "fil", "mil" i "perill". Va cantar el tema el mateix Salvador Vives que posava la veu a en Roger.
1. Mickey Mouse va trigar 58 anys a parlar català. El primer cop va ser a l'especial Festival Walt Disney emès a TV3 el dia de Nadal de 1986. No feia veu de falset i anomenava al seu gos "Plutu". La segona vegada va ser també a TV3, ja el 3 de febrer de 2002, a la pel·lícula Qui ha enredat en Roger Rabbit? D'aleshores ençà, no s'ha tornat a sentir Mickey en la nostra llengua, que en tinguem constància.
28. L'actriu que va posar la veu a la fada de Pinotxo, Evelyn Venable, va servir de model per a la imatge original de la portadora de la torxa de Columbia Pictures (el logo utilitzat des de 1936 fins a 1976). I l'actriu que va fer de model per als moviments de la fada, Marge Champion, ja havia treballat amb Disney per a La Blancaneu. Estava casada amb un dels grans animadors de la companyia, Art Babbitt.
27. La primera banda sonora comercialitzada va ser la de La Blancaneu i els set nans, el 1938. En algunes llengües la pel·lícula ja ha tingut diversos doblatges (l'albanès, l'alemany, el castellà, el danès, el finès, el francès, l'hongarès, l'italià, el japonès, el neerlandès, el noruec, el suec, el txec...) i, fins i tot, hi ha la versió en tàrtar. Però en català encara no.
26. A semblança de la imatge icònica dels set nans cantant Heig-ho a La Blancaneu, altres personatges Disney han travessat un pont fet amb el tronc d'un arbre al ritme d'una cançó. És el cas dels nens perduts de Peter Pan amb Tots seguim el líder, El Rei Lleó amb Hakuna Matata, Hèrcules amb Un gran esforç o les vaques de Xafarranxo al ranxo amb la represa del tema Xafarranxo.
25. La cançó Heig-ho de La Blancaneu i els set nans sembla lliurement inspirada en una obra de Robert Schumann, l'Àlbum per a la joventut compost l'any 1848.
24. El 23 de febrer de 1939 Walt Disney va rebre de la petita Shirley Temple un Oscar i set rèpliques en miniatura per La Blancaneu i els set nans. La inscripció de l'estatueta descrivia la pel·lícula com "una important innovació cinematogràfica que ha enamorat milions de persones i ha obert un important camp per a les pel·lícules de dibuixos animats".
23. Per al personatge de la Blancaneu Disney va escollir, d'entre un càsting d'unes 150 noies, una jove cantant d'òpera: Adriana Caselotti. Filla d'una família de músics, la seva germana gran, Louise Caselotti, va ser professora de Maria Callas a mitjan dels anys 40.
22. L'argument de La Blancaneu i els set nans de Disney retalla o modifica alguns passatges del conte dels germans Grimm. Per exemple, els dos altres intents de la reina de matar la fillastra –primer asfixiant-la amb una cinta i després amb una pinta enverinada– o la mort de la malvada, ennuegant-se de ràbia en acudir a la boda de la Blancaneu i el príncep.
21. Dues dècades abans de l'estrena de La Blancaneu i els set nans (1937), Walt Disney n'havia vist una pel·lícula de 1916 protagonitzada per Marguerite Clark. Ell va ser una de les 16.000 criatures que va acudir al Kansas City Convention Center per a un passi simultani en quatre sales.
20. La cançó del curt de les Silly Simphonies Qui va matar el gall Robin? (1935) apareix breument a la pel·lícula d'Alfred Hitchcock Sabotage (1936). De fet, els títols de crèdit inclouen una nota d'agraïment a Walt Disney per haver-li'n donat permís.
19. Walt Disney sentia una gran passió pels llibres, es calcula que del seu viatge per Europa l'any 1935 en va tornar amb uns 350. Li van servir d'inspiració tant per a les històries com per als els escenaris i els estils d'il·lustració de les seves pel·lícules. De fet, moltes van començar amb un llibre obert: La Blancaneu, Pintoxo, La Ventafocs, La bella dorment, Merlí l'encantador, El llibre de la selva... I després de la seva mort, la tradició va continuar en altres films.
18. Donald va debutar sis anys després de Mickey Mouse en un curt de les Silly Simphonies titulat La gallineta sàvia (1934), que inclou la cançó Vols plantar panís amb mi? En aquesta història, una variant de la faula de La cigala i la formiga, l'ànec fa el paper de gandul.
17. 60 anys abans del Malson abans de Nadal de Tim Burton (1993), es va estrenar un curt titulat La Nit de Nadal de les Silly Simphonies (1933) inspirat en el mateix poema de Clement Clarke Moore: A Visit From St. Nicholas, publicat el 1823.
16. La cançó Qui té por d'aquell llop dolent?, de Els tres porquets, es va convertir l'any 1933 en un himne de resistència davant de la Gran Depressió. Va ser el primer hit discogràfic sorgit d'una pel·lícula d'animació i també el primer tema de Disney a fer-se mundialment famós.
15. La categoria d'Oscar al millor curt d'animació es va crear, l'any 1932, arran del primer títol de les Silly Simphonies, Arbres i flors. I Disney va guanyar-lo sistemàticament fins al 1939, quan es va projectar l'últim curtmetratge de la sèrie: L'aneguet lleig.
14. La primera cançó pròpia de l'estudi Disney va ser La cançó de la Minnie (1929), una composició del mateix Walt Disney juntament amb Carl Stalling. Formava part del curt Mickey's Follies.
13. El curt amb què van debutar Mickey i Minnie Mouse, Steamboat Willie, es va estrenar el 18 de novembre de 1928 al Colony Theatre de Nova York precedint una pel·lícula de gàngsters: Gang War. La banda sonora d'aquest film era d'Al Sherman, pare de les futures estrelles de l'estudi Disney els germans Sherman. Robert Sherman, que aleshores estava a punt de fer tres anys, i Richard Sherman, que tot just tenia cinc mesos, compondrien les cançons de Merlí l'encantador, Mary Poppins, Les aventures de Winnie the Pooh, El llibre de la selva (tret de El més fonamental), Els Aristogats i L'aprenenta de bruixa, entre d'altres.
12. Entre els actors que han doblat personatges Disney en català, hi ha Carlos Latre, Mercè Sampietro i Carles Canut. Latre va ser el Sortós a El llibre de la selva 2. Sampietro, a la pel·lícula Tarzan, posava veu a Kala. I Canut va fer de xèrif de Nottingham a Robin Hood, on cantussejava La cançó del xèrif.
11. En Roger Pera canta una versió mig catalanitzada del We Are the Champions de Queen a la pel·lícula Chicken Little. És l'escena en què el protagonista, a qui Pera posa la veu, celebra a la seva habitació el home run amb què ha donat la victòria a l'equip dels Aglans.
10. Tot i que la pel·lícula El llibre de la selva no està doblada al català, sí que la seva cançó més famosa, El més fonamental, s'ha versionat en la nostra llengua. Es pot escoltar a El llibre de la selva 2. L'adaptació és de David Suárez.
9. De la cançó The World's Greatest Criminal Mind, corresponent a la pel·lícula Bàsil, el ratolí detectiu, se n'han fet dues versions en català. La primera, dins l'especial Festival Walt Disney emès a TV3 el dia de Nadal de 1986. I la segona, quan la pel·lícula es va emetre a la mateixa cadena el 4 de gener de 2006. No coincideixen en cap vers, tret de l'exclamació repetida "Oh, Ratigan!".
8. El mateix any que s'estrenava Mary Poppins en castellà (1965), Salvador Escamilla, que és qui havia cantat els temes d'en Bert, va publicar el disc Les cançons de Mary Poppins amb les seves pròpies lletres en català. En el Supercalifragilísticoexpialidosos, Escamilla va incloure-hi un curiós "Ai, viro-viro-virolí-virolai".
7. Per a la versió en català de Mary Poppins es va comptar amb l'actriu Rosa Guiñón, que ja havia posat veu a la protagonista en castellà 40 anys enrere. Si mai es volen doblar les cançons, però, les lletres difícilment es podran ajustar a aquells diàlegs. Per exemple, quan Mary Poppins llegeix els requisits de la Jane i en Michael Banks per contractar una mainadera, haurien de coincidir amb els de la cançó prèvia. D'altra banda, a la paraula supercalifragilistiquexpialidós li faltaria una síl·laba per quadrar bé amb la melodia del tema.
6. L'estrena més gran de doblatges al català de Disney va ser el Nadal de 2005. TV3 en va emetre sis en només dotze dies: Mary Poppins (el 24 de desembre), Els Rescatadors (el 27 de desembre), Oliver i companyia (el 29 de desembre), Taran i la caldera màgica (el 2 de gener de 2006), L'aprenenta de bruixa (el 4 de gener) i Bàsil, el ratolí detectiu (també el 4 de gener). L'única amb cançons doblades va ser aquesta última.
5. També han posat veu a cançons Disney en català intèrprets que s'han donat a conèixer en concursos de talents, com Gisela (Frozen, Frozen II), Roser (Germà os) i Ramon Mirabet (Vaiana).
4. Més enllà El geperut de Notre-Dame, Disney ha comptat sovint amb veus del teatre musical per a les versions en català. És el cas de Miquel Fernández (Tarzan, Germà os), Ferran González (Hèrcules), Mone (Hèrcules), Ivan Labanda (Frozen), Xavier Duch (Frozen, Frozen II), Patricia Paisal (Frozen), Jordi Grifell (Mulan), Pitu Manubens (Vaiana) o Laia Prats (En Ralph destrueix internet).
3. Per a la seva primera estrena en català, El geperut de Notre-Dame (1996), Disney va recórrer a algunes de les grans veus del teatre musical: Constantino Romero (Frollo), Daniel Anglès (Quasimodo), Pep Anton Muñoz (Clopin), Àngels Gonyalons (Esmeralda), Joan Crosas (Ardiaca) i Òscar Mas (Hugo).
2. El primer hit Disney que es va poder escoltar en català al cinema va ser Cruella de Vil, amb la reestrena de 101 dàlmates el 31 de març de 1995. L'adaptació és de Maife Gil, que va tenir l'habilitat de fer rimar "de Vil" amb "fil", "mil" i "perill". Va cantar el tema el mateix Salvador Vives que posava la veu a en Roger.
1. Mickey Mouse va trigar 58 anys a parlar català. El primer cop va ser a l'especial Festival Walt Disney emès a TV3 el dia de Nadal de 1986. No feia veu de falset i anomenava al seu gos "Plutu". La segona vegada va ser també a TV3, ja el 3 de febrer de 2002, a la pel·lícula Qui ha enredat en Roger Rabbit? D'aleshores ençà, no s'ha tornat a sentir Mickey en la nostra llengua, que en tinguem constància.
