PETER PAN (1953)
90. El territori fantàstic de Mai Més de Peter Pan s'inspira en l'illa escocesa d'Eilean Shona, on estiuejava l'escriptor James Barrie. Els boscos de pi roig, la fauna i els penya-segats el transportaven a un país de somni.
89. La veu del cap indi de Peter Pan és de Candy Candido, un actor de veu, baixista i cantant amb un registre de quatre octaves, capaç de cantar més greu que un piano (com demostrava a la cançó Com ser el pellroja roig?). Va participar en altres clàssics Disney: La bella dorment, Robin Hood i Bàsil, el ratolí detectiu. Com a músic, va formar part de la banda de Louis Prima, el Rei Louie d'El llibre de la selva.
88. Les veus d'en Peter i la Wendy a Peter Pan són de dos actors "reciclats" d'altres pel·lícules Disney. Ella, Kathryn Beaumont ja havia posat veu a l'Alícia d'Alícia al país de les meravelles. I ell, Bobby Driscoll, havia participat a Cançó del Sud, Danny i L'illa del tresor. Driscoll va morir als 31 anys, possiblement a causa da la drogoaddicció, i el van enterrar en una fossa comuna per a indigents.
87. El compositor de Peter Pan Sammy Cahn té el rècord de nominacions als Oscar en categoria de millor cançó original, amb un total de 26. Va guanyar l'estatueta en quatre ocasions, però cap per a Disney. Entre d'altres intèrprets, va escriure per a Frank Sinatra, Ella Fitzgerald i les Andrew Sisters.
86. Del seu viatge per Europa el 1935, Walt Disney en va tornar amb diverses edicions del Peter Pan de J. M. Barrie, una història que el captivava des de petit. Ell mateix havia encarnat el personatge en una funció escolar. Amb dotze anys, el va meravellar la representació de la història a càrrec d'una companyia teatral intinerant que va passar pel seu poble, Marceline (Missouri).
ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES (1951)
85. Disney tenia una fixació amb Alícia al país de les meravelles. Molt abans de la pel·lícula (1951), en va fer el curt Alice's Wonderland (1923), que barrejava imatge real i animació. D'aquí en va derivar en la sèrie Alice Comedies (1923-1927). I més endavant, Mickey Mouse va protagonitzar el curtmetratge Thru the Mirror (1936).
84. L'Alícia de Disney vesteix de Dior. La il·lustradora Mary Blair va inspirar-se en la col·lecció del dissenyador francès de 1947, per crear el catacterístic vestit blau de cintura estreta i faldilla amb vol.
83. La melodia d'una de les cançons descartades per a Alícia al país de les meravelles, Beyond the Laughing Sky, s'acabaria reutilitzant per a Peter Pan. Es va convertir en el tema d'obertura (L'estel petit).
82. Quan Walt Disney va assistir a la preestrena d'Alícia al país de les meravelles a Londres, va aprofitar per enregistrar una narració dramàtica de la història per a la BBC. Ho va fer juntament amb Kathryn Beaumont, l'actriu que havia posat la veu a Alícia (i que també l'havia interpretada en les imatges d'acció real en què es va basar l'animació).
81. Walt Disney va trigar més de vint anys a produir Alícia al país de les meravelles i, en el decurs d'aquest temps, se'n van descartar uns quants guions. Entre els quals, un del novel·lista Aldous Huxley (l'autor d'Un món feliç) que pretenia barrejar dibuixos animats i actors reals, titulat Alícia i el misteriós senyor Carroll. Disney va pensar en Cary Grant per al paper de Carroll.
80. Alícia al país de les meravelles és el clàssic Disney amb més cançons, un total de quinze. Tot i així, se'n van arribar a escriure una trentena. El caràcter episòdic de la pel·lícula va permetre que hi intervinguessin una desena de compositors.
LA VENTAFOCS (1950)
79. La Ventafocs va guanyar l'Os d'Or en el primer festival de cinema de Berlín (1951) com a millor pel·lícula musical. En aquella edició inaugural va rebre una estatueta la millor cinta de cada categoria. Entre les quals, hi havia una altra producció Disney, el documental Beaver Valley.
78. La Ventafocs va ser la primera pel·lícula d'animació Disney basada completament en actors reals. D'aquesta manera, els dibuixants podien captar el realisme dels moviments i les expressions corporals. Qui va servir de model per a la protagonista va ser Helen Stanley, que repetiria com Aurora a La bella dorment i Anita a 101 dàlmates.
77. La banda sonora de La Ventafocs va ser la primera autoeditada per Disney. De fet, va significar la creació d'una discogràfica pròpia, Disney Records. Fins aleshores els enregistraments s'havien fet a través de segells com Decca, RCA o United Artists.
76. La pel·lícula La Ventafocs (1950) va ser la segona versió de Disney del conte de Charles Perrault. Prèviament n'havia fet una altra per a la sèrie muda Laugh-O-grams (1922). També es va plantejar utilitzar elements de la història per a un curt de les Silly Symphonies a la dècada de 1930.
LES AVENTURES D'ICHABOD I EL SENYOR GRIPAU (1949)
75. La pel·lícula Les aventures d'Ichabod i el senyor Gripau no es basa directament en la novel·la El vent entre els salzes, de Kenneth Grahame, sinó en l'adaptació teatral que en va fer A. A. Milne (l'autor d'un altre dels personatges portats al cinema per Disney, Winnie the Pooh). Es tracta de l'obra Toad of Toad Hall, de què Walt Disney n'havia adquirit els drets el 1938.
TEMPS DE MELODIA (1948)
74. Walt Disney va arribar a conèixer la neta-sisena de Johnny llavor-de-poma, protagonista d'una de les històries incloses a la pel·lícula Temps de melodia. Patricia Rudd Speed, que així es deia, va poder explicar-li en persona la llegenda del seu avantpassat.
73. Temps de melodia, l'últim collage musical de Disney, compta amb material reciclat d'altres pel·lícules. Per una banda, el curt Trees, que s'havia creat per a Fantasia. I de l'altra, Culpa de la samba, que havia de formar part de Cuban Carnival, un film que no es va arribar a portar a terme.
BONGO, MICKEY I LES MONGETES MÀGIQUES (1947)
72. El lletrista de Bongo, Mickey i les mongetes màgiques i Temps de melodia George David Weiss és coautor de clàssics com el What a Wonderful World que cantava Louis Armstrong, el Can't Help Falling in Love interpretat per Elvis Presley o The Lion Sleeps Tonight que apareixen tant a El Rei Lleó com al seu remake.
71. La pel·lícula Bongo, Mickey i les mongetes màgiques conté dues cançons reciclades. D'una banda, el tema Despreocupat i alegre, que s'havia concebut per presentar el grill de Pinotxo. I de l'altra, Fi, fai, fou, fam, originalment composta per als pallassos de Dumbo.
70. Bongo, Mickey i les mongetes màgiques es va convertir, el 1947, en la primera pel·lícula en què apareixien junts Mickey, Donald i Goofy. Des de mitjan 1930 Walt Disney estava preocupat pel declivi de popularitat del seu ratolí estrella, eclipsat pel geniüt ànec.
69. L'última vegada que Mickey Mouse va parlar amb la veu de Walt Disney va ser a la pel·lícula Bongo, Mickey i les mongetes màgiques. A partir d'aleshores, l'any 1947, va haver de deixar-ho tant per les seves nombroses ocupacions com per la ronquera que li provocava el tabac. Li va prendre el relleu Jimmy MacDonald.
CANÇÓ DEL SUD (1946)
68. Malgrat que Disney ha intentat esborrar Cançó del Sud de la filmografia, el cert és que es tracta d'un dels seus films més oscaritzats. Va guanyar dues estatuetes (tantes com Aladdín, El Rei Lleó o Frozen): una per la cançó Zip-a-dee-doo-dah i una altra d'honorífica per a James Baskett, després que Walt Disney pressionés perquè se li reconegués l'actuació com a Oncle Remus.
67. Cap dels actors negres de Cançó del Sud va poder assistir a l'estrena de la pel·lícula al Fox Theatre d'Atlanta, el novembre de 1946, ja que a l'època la ciutat estava racialment segregada. Entre ells hi havia James Baskett, que pel paper d'Oncle Remus va guanyar un Oscar honorífic; i Hattie McDaniel, que havia rebut l'Oscar a la millor actriu de repartiment per Allò que el vent s'endugué.
66. La pel·lícula maleïda de Disney, Cançó del Sud (1946) –retirada del mercat i els parcs temàtics per racista i ofensiva–, va ser una aposta personal de Walt Disney. De fet, preveia fer-ne més entregues, si tenia èxit. La cinta es va reestrenar als cinemes el 1956, el 1972, el 1980 i el 1986. Finalment, però, la companyia va decidir esborrar-la de la seva filmografia. Això no obstant, el 2021 la distribuïdora MPO Ibérica la va posar a la venda en DVD i Blue-Ray aprofitant que el film hauria passat ja a domini públic.
MÚSICA, MESTRE (1946)
65. Édith Piaf va cantar el curt Alice i Johnny de la versió francesa de Música, mestre (un tema que en anglès interpretaven les Andrews Sisters). Li feien els cors Les compagnons de la chanson, un grup que va tenir gran èxit durant els anys 1950, 1960 i 1970.
64. El curt Aiguamolls blavosos, que forma part de Música, mestre, originalment s'havia creat sobre la melodia del Clar de lluna de Claude Debussy, per a la pel·lícula Fantasia. Es va acabar descartant, perquè el metratge era excessiu. Però en reciclar el curt, el tema de Debussy ja no encaixava. Així que es va encarregar a Bobby Worth i Ray Gilbert una cançó basada en les mateixes imatges.
63. A la dècada de 1980 Disney va decidir censurar per excés de violència el curt Els Martins i els McCoys, que apareixia a la pel·lícula Música, mestre. És per això que no es pot trobar ni en DVD ni a la plataforma Disney+. La història fa referència al conflicte real de gairebé 30 anys (1863-1891) entre les famílies Hatfield i McCoy, a la frontera entre Kentucky i Virgínia Occidental.
DISNEY A LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
62. Els estudis Disney van mantenir diverses converses i audicions amb Xavier Cugat, perquè participés en alguna pel·lícula durant els anys 40. I tot i que les negociacions no van arribar a fructificar, sí que el músic català va interpretar amb la seva orquestra peces de clàssics Disney. És el cas d'aquest Baía d'Els tres caballeros, amb la veu de Bing Crosby.
61. El 1943 Disney va treballar en una pel·lícula ambientada a Cuba, en el marc de la política de "bon veïnatge" dels Estats Units amb els països llatinoamericans. Fins i tot, les autoritats de l'illa –aleshores sota la dictadura de Fulgencio Batista– van arribar a proposar un personatge que els representés. Igual com el José Carioca brasiler de Saludos, amigos i el Panchito Pistolas mexicà d'Els tres caballeros, es van decantar per un gall de baralla: un animal conegut popularment com a kikirikí.
60. Les pel·lícules Saludos, amigos i Els tres caballeros formen part d'una campanya de "bon veïnatge" impulsada pels Estats Units, per frenar la influència de les potències de l'Eix als països llatinoamericans. Disney es va implicar en aquesta iniciativa sota l'Oficina per a la Coordinació d'Afers Interamiercans, que coordinava Nelson Rockefeller.
59. Els estudis Disney es van convertir en base de l'Exèrcit nord-americà l'any 1942. A més d'emetre diversos curts de propaganda destinats a la ciutadania, també van produir animació per a l'entrenament dels soldats i van dissenyar insígnies i logotips per a organitzacions tant civils com militars. Així Tambor, el personatge de Bambi, es va convertir en icona del 799è Esquadró de Bombarders; Pluto, ho va ser del 161è de Transport d'Helicòpters de l'Armada; i el mateix Mickey Mouse va aparèixer en els cartells dels Observadors Voluntaris del Servei d'Alerta Aèria.
58. Sis dècades abans de la pel·lícula Chicken Little, Disney havia estrenat un curt de propagada de guerra amb el mateix títol (1943). Advertia sobre els perills de difondre i creure's rumors falsos –avui en diríem fake news–, amb la història d'un pollastre convençut que el cel està caient. La guineu que l'ha enredat, tot seguint les premisses de La meva lluita de Hitler, acaba cruspint-se el galliner sencer. Es tracta d'un dels primers curts d'animació sense un final feliç.
57. El llop dolent era un nazi en el curt de propaganda The Thrifty Pig (1941), en què els tres porquets reversionaven el clàssic Qui té por d'aquell llop dolent?. Es tractava d'un producte adreçat al públic canadenc, amb l'objectiu que invertís els estalvis en bons de guerra.
56. Els set nans van contribuir a la propaganda de guerra amb una reversió del clàssic Heigh-ho. En el curt titulat The 7 Wise Dwarfs (1941), compraven bons de guerra amb les pedres precioses de la mina i convidaven els ciutadans nord-americans a invertir-hi també els seus estalvis.
55. El segon nom de l'ànec Donald és Fauntleroy, com es pot veure a l'inici de Donald Gets Drafted. Es tracta del primer curt d'un grup de sis en què l'ànec servia a l'exèrcit dels Estats Units, durant la Segona Guerra Mundial. La cançó satírica The Army's Not the Army Anymore explicava que ara la vida dels soldats era tot flors i violes.
54. L'únic Oscar de l'ànec Donald el va guanyar pel curt de propaganda The Fuehrer's Face (1943), en què feia d'obrer d'una fàbrica de l'Alemanya nazi. A més de Hitler, hi apareixen Mussolini i l'emperador Hirohito. Al final, resulta ser un malson. La música és d'Oliver Wallace, compositor que va participar en pel·lícules com Dumbo; Els tres caballeros; Música, mestre; Bongo, Mickey i les mongetes màgiques; La Ventafocs; Alícia al país de les meravelles; Peter Pan i La dama i el vagabund.
BAMBI (1942)
53. El Bambi de la novel·la de Felix Salten en què es basa la pel·lícula de Disney en realitat no és un cérvol, sinó un cabirol. Per això dels mascles adults se'n diuen prínceps del bosc, perquè els cérvols –els seus "parents grans"– en són els reis. D'altra banda, la Falina és cosina de Bambi; i té un germà bessó, en Gobo.
52. En el primer doblatge llatinoamericà de Bambi, el de 1942, el personatge de Tambor parlava amb la veu de Chicho Ibáñez Serrador. Va ser l'única incursió en el món del doblatge del creador del programa de TVE Un, dos, tres.
51. Els personatges de Bambi fan cameos en un grapat de clàssics Disney. És el cas de Merlí l'encantador, El llibre de la selva, Els Rescatadors, La bella i la bèstia, Pocahontas, En Ralph destrueix internet, Zootròpolis, Wish...
50. Bambi i Falina van existir en realitat. Eren dos cervatons que va enviar als estudis Disney la Maine Development Commission, perquè els artistes poguessin observar-los en totes les fases de creixement. Es pot veure una foto del Bambi real en el curt Once Upon a Studio, a l'escena on apareix el Bambi de dibuixos (cap al segon 90).
49. La banda sonora de Bambi acompanya pràcticament tota la pel·lícula, la música només despareix en dues escenes clau. Primer, quan la mare del cervatell parla sobre els homes (es fa silenci durant 18 segons). I la segona, quan els caçadors disparen contra ella.
DUMBO (1941)
48. Dumbo va estar a punt de ser portada de la revista Time el 29 de desembre de 1941. Els editors l'havien elegit com a "Mamífer de l'any" i ja havien encarregat als estudis Disney que en fessin un retrat en blanc i negre. Però l'atac a Pearl Harbour del 7 de desembre va obligar a reformular els continguts. Finalment va ser portada el president dels Estats Units Franklin D. Rossevelt com a "Home de l'any".
47. Algunes de les cançons de Dumbo (Look Out for Mister Stork, Casey Junior, Pink Elephants on Parade) les interpretava un quartet vocal conegut per fer publicitat dels cigarrets Lucky Strike: eren The Sportsmen, que actuaven a l'emissora NBC. Un altre quartet masculí, The King's Men, cantava el tema Songs of the Roustabouts. Aquest grup també es va crear per a un programa de ràdio, el patrocinador principal del qual era la marca King. De fet, la ràdio es va convertir durant molts anys en un planter de veus per a les pel·lícules Disney.
46. Dumbo va estar censurada durant anys als cinemes dels Estats Units. A la dècada de 1960 es va considerar ofensiu el tema Si un elefant veig volar, en què els corbs parodiaven els músics negres dels clubs de Harlem. De fet, Disney+ adverteix avui que la pel·lícula "inclou representacions negatives o un tractament inapropiat de persones i cultures".
45. El tema Baby Mine de Dumbo va ser el primer per al que Disney va contractar una cantant; és a dir, una artista diferent de la que donava veu a un personatge. En aquest cas, es tracta del de la senyora Jumbo. Els diàlegs anaven a càrrec de Verna Fenton, però la cançó la interpretava Betty Noyes. Noyes va ser una cantant amb una llarga trajectòria a Hollywood, participant en films com El màgic d'Oz, Set núvies per a set germans i Somriures i llàgrimes. Però en especial se la recorda per haver doblat l'actriu Debbie Reynolds a Cantant sota la pluja. Ho feia en el tema Would You?, en què el personatge Reynolds justament representava que doblava una altra actriu.
44. La locomotora Casey Junior de Dumbo homenatja el maquinista Casey Jones, que el 30 d'abril de 1900 va morir en un accident de tren a Vaughan (Mississipi). Es va sacrificar per salvar els passatgers. Disney en faria un curt, l'any 1950, basat en la famosa Balada de Casey Jones.
43. Dumbo té influències de la pel·lícula The Circus, de Charles Chaplin, a qui Disney admirava. Els artistes de la companyia també es van fixar en el film Laugh, Clown, Laugh, de Herbert Brenon. Aquest director havia fet anys abans una versió de Peter Pan, que es convertiria igualment en una referència per a l'adaptació animada de Disney.
42. La pel·lícula de Dumbo va tenir l'origen en una capsa de cereals. La història de l'elefant volador es regalava en forma de Roll-A-Book: un petit visor que, amb unes rodetes, permetia passar un total de 16 il·lustracions intercalades amb el text. Disney va adquirir els drets del conte fins i tot abans que arribés a impremta.
FANTASIA (1940)
41. Ígor Stravinski, l'únic compositor viu seleccionat per a Fantasia, va ser molt actiu en l'adaptació de la seva Consagració de la primavera: durant mesos, va col·laborar amb els animadors de Disney i en va supervisar els dissenys. Tot i així, va quedar decebut del resultat final. En bona mesura, pel retocs que va fer de la partitura el director d'orquestra Leopold Stokowski.
40. El mag de L'aprenent de bruixot de Fantasia es diu Yen Sid, que és Disney al revés. En efecte, el personatge està inspirat en el productor: té una mirada intimidatòria i el poder de fer-se entendre sense una sola paraula.
39. El curt L'aprenent de bruixot, que va ser l'origen de la pel·lícula Fantasia, es basa en un poema de Goethe. En els seus versos, l'aprenent implora l'ajut del mestre tot admetent que no pot desempallegar-se de "els esperits que he invocat". Doncs bé: en alemany, aquesta frase s'ha convertit en un clixé. Es fa servir quan algú és incapaç de controlar els seus aliats, especialment en política.
38. El títol de la pel·lícula Fantasia va sorgir d'entre més de 2.000 propostes fetes pels treballadors dels estudis Disney. El nom respon a dues definicions musicals que defineixen molt bé el film. D'una banda, "composició musical lliure a l’estil d’una improvisació, en què hom s’abandona a la imaginació o a la fantasia i defuig la subjecció a unes determinades normes". I de l'altra, "composició musical feta de trossos d’una òpera, d’un drama líric, etc.". De Fantasia va derivar, a més, el nom de Fantasound: un procés de gravació esterofònica precursor dels actuals sistemes de so envoltant. De fet, el clàssic de Disney es va convertir en la primera pel·lícula amb so multicanal.
PINOTXO (1940)
37. El Pinotxo de Disney simplifica i endolceix l'argument original. A la història de Carlo Collodi, per exemple, es comporten com a persones tots els titelles. Entre els episodis més escabrosos, en Pinotxo esclafa el grill contra la paret i més tard ell mateix acaba penjat pel coll en un gran roure. Pel que fa a la transformació final, el nen sorgeix de la seva carcassa de fusta i la deixa abandonada sobre una cadira.
36. Per dibuixar el poble d'en Pinotxo, l'il·lustrador dels estudis Disney Gustaf Tenggren va prendre com a referència la ciutat bavaresa de Rothenburg ob der Tauber. Però l'autor del llibre original, Carlo Collodi, s'hauria inspirat en la seva Toscana natal: concretament en el poble de San Miniato Basso, a mig camí entre Pisa i Florència, antigament anomenat Pinocchio.
35. La veu de la titella russa del tema I've Got No Strings, de Pinotxo, és la mateixa que la d'en Bugs Bunny: la de l'actor Mel Blanc (va posar veu al conill de la Warner des de 1938 fins a 1989). Disney l'havia contractat per al personatge del gat, però al final van decidir que fos mut i van prescindir dels diàlegs gravats. L'únic que se'n va salvar van ser els singlots.
34. Hi ha qui ha volgut donar al tema I've Got No Strings, de Pinotxo, unes connotacions polítiques. El personatge reivindicava una llibertat sense lligams coincidint amb el clima prebèl·lic als Estats Units de l'època (1940) i en plena onada de dictadures a Europa i Rússia. De fet, les titelles de la cançó representen els Països Baixos (ocupats pels nazis el 1940), França (envaïda aquell mateix any) i Rússia.
33. El tema When You Wish Upon a Star, de Pinotxo, s'ha adoptat en alguns països com a nadala. És el cas de Suècia, Finlàndia i Dinamarca –en què es fa al·lusió a l'estrella dels Reis d'Orient– i, fins i tot, al Japó.
32. El tema When You Wish Upon a Star, de Pinotxo, va ser la primera cançó Disney a guanyar un Oscar, l'any 1940. I a partir de 1985, va començar a sonar a l'inici de bona part de les pel·lícules de la companyia. També ha format part de la celebració del seu centenari, sonant tant al curt Once Upon a Studio com a la pel·lícula Wish: El poder dels desitjos.
31. Del tema When You Wish Upon a Star, de Pinotxo, se n'han fet diverses adaptacions al català. La que va publicar Núria Feliu el 1966, per exemple, començava: "Si una estrella veus brillar / pensa que et pot escoltar...". Salvador Escamilla, en un LP de 1968, va optar per: "Si dus la mirada al cel / hi veuràs brillar un estel...". I en el Festival Walt Disney a TV3, de 1986, la lletra feia: "Quan demanes un desig / a un estel que veus lluir...".
30. L'actor i cantant que va posar veu al grill de Pinotxo, Cliff Edwards, tenia la mà foradada i un estil de vida desordenat. A finals dels anys 50 estava arruïnat i físicament deteriorat pel consum de drogues i alcohol. Va passar per diversos hospitals, les despeses dels quals assumien secretament els estudis Disney. Edwards va acabar els seus dies en una llar per a actors indigents.
29. El grill de Pinotxo (traduït en català com a Grill-Parlant, Pep el Grill o Jepet Grill) va tenir tant d'èxit que més tard va reaparèixer en films com Bongo, Mickey i les mongetes màgiques, especials com el Festival Walt Disney a TV3 i curts adreçats a la canalla com I'm No Fool With Electricity (en què explicava els perills de l'electricitat) o I'm No Fool As A Pedestrian (en què raonava com s'ha de creuar el carrer).
28. L'actriu que va posar la veu a la fada de Pinotxo, Evelyn Venable, va servir de model per a la imatge original de la portadora de la torxa de Columbia Pictures (el logo utilitzat des de 1936 fins a 1976). I l'actriu que va fer de model per als moviments de la fada, Marge Champion, ja havia treballat amb Disney per a La Blancaneu. Estava casada amb un dels grans animadors de la companyia, Art Babbitt.
LA BLANCANEU I ELS SET NANS (1937)
27. La primera banda sonora comercialitzada va ser la de La Blancaneu i els set nans, el 1938. En algunes llengües la pel·lícula ja ha tingut diversos doblatges (l'albanès, l'alemany, el castellà, el danès, el finès, el francès, l'hongarès, l'italià, el japonès, el neerlandès, el noruec, el suec, el txec...) i, fins i tot, hi ha la versió en tàrtar. Però en català encara no.
26. A semblança de la imatge icònica dels set nans cantant Heig-ho a La Blancaneu, altres personatges Disney han travessat un pont fet amb el tronc d'un arbre al ritme d'una cançó. És el cas dels nens perduts de Peter Pan amb Tots seguim el líder, El Rei Lleó amb Hakuna Matata, Hèrcules amb Un gran esforç o les vaques de Xafarranxo al ranxo amb la represa del tema Xafarranxo.
25. La cançó Heig-ho de La Blancaneu i els set nans sembla lliurement inspirada en una obra de Robert Schumann, l'Àlbum per a la joventut compost l'any 1848.
24. El 23 de febrer de 1939 Walt Disney va rebre de la petita Shirley Temple un Oscar i set rèpliques en miniatura per La Blancaneu i els set nans. La inscripció de l'estatueta descrivia la pel·lícula com "una important innovació cinematogràfica que ha enamorat milions de persones i ha obert un important camp per a les pel·lícules de dibuixos animats".
23. Per al personatge de la Blancaneu Disney va escollir, d'entre un càsting d'unes 150 noies, una jove cantant d'òpera: Adriana Caselotti. Filla d'una família de músics, la seva germana gran, Louise Caselotti, va ser professora de Maria Callas a mitjan dels anys 40.
22. L'argument de La Blancaneu i els set nans de Disney retalla o modifica alguns passatges del conte dels germans Grimm. Per exemple, els dos altres intents de la reina de matar la fillastra –primer asfixiant-la amb una cinta i després amb una pinta enverinada– o la mort de la malvada, ennuegant-se de ràbia en acudir a la boda de la Blancaneu i el príncep.
21. Dues dècades abans de l'estrena de La Blancaneu i els set nans (1937), Walt Disney n'havia vist una pel·lícula de 1916 protagonitzada per Marguerite Clark. Ell va ser una de les 16.000 criatures que va acudir al Kansas City Convention Center per a un passi simultani en quatre sales.
DISNEY, ANYS 30
20. La cançó del curt de les Silly Simphonies Qui va matar el gall Robin? (1935) apareix breument a la pel·lícula d'Alfred Hitchcock Sabotage (1936). De fet, els títols de crèdit inclouen una nota d'agraïment a Walt Disney per haver-li'n donat permís.
19. Walt Disney sentia una gran passió pels llibres, es calcula que del seu viatge per Europa l'any 1935 en va tornar amb uns 350. Li van servir d'inspiració tant per a les històries com per als els escenaris i els estils d'il·lustració de les seves pel·lícules. De fet, moltes van començar amb un llibre obert: La Blancaneu, Pintoxo, La Ventafocs, La bella dorment, Merlí l'encantador, El llibre de la selva... I després de la seva mort, la tradició va continuar en altres films.
18. Donald va debutar sis anys després de Mickey Mouse en un curt de les Silly Simphonies titulat La gallineta sàvia (1934), que inclou la cançó Vols plantar panís amb mi? En aquesta història, una variant de la faula de La cigala i la formiga, l'ànec fa el paper de gandul.
17. 60 anys abans del Malson abans de Nadal de Tim Burton (1993), es va estrenar un curt titulat La Nit de Nadal de les Silly Simphonies (1933) inspirat en el mateix poema de Clement Clarke Moore: A Visit From St. Nicholas, publicat el 1823.
16. La cançó Qui té por d'aquell llop dolent?, de Els tres porquets, es va convertir l'any 1933 en un himne de resistència davant de la Gran Depressió. Va ser el primer hit discogràfic sorgit d'una pel·lícula d'animació i també el primer tema de Disney a fer-se mundialment famós.
15. La categoria d'Oscar al millor curt d'animació es va crear, l'any 1932, arran del primer títol de les Silly Simphonies, Arbres i flors. I Disney va guanyar-lo sistemàticament fins al 1939, quan es va projectar l'últim curtmetratge de la sèrie: L'aneguet lleig.
DISNEY, ANYS 20
14. La primera cançó pròpia de l'estudi Disney va ser La cançó de la Minnie (1929), una composició del mateix Walt Disney juntament amb Carl Stalling. Formava part del curt Mickey's Follies.
13. El curt amb què van debutar Mickey i Minnie Mouse, Steamboat Willie, es va estrenar el 18 de novembre de 1928 al Colony Theatre de Nova York precedint una pel·lícula de gàngsters: Gang War. La banda sonora d'aquest film era d'Al Sherman, pare de les futures estrelles de l'estudi Disney els germans Sherman. Robert Sherman, que aleshores estava a punt de fer tres anys, i Richard Sherman, que tot just tenia cinc mesos, compondrien les cançons de Merlí l'encantador, Mary Poppins, Les aventures de Winnie the Pooh, El llibre de la selva (tret de El més fonamental), Els Aristogats i L'aprenenta de bruixa, entre d'altres.
DISNEY EN CATALÀ
12. Entre els actors que han doblat personatges Disney en català, hi ha Carlos Latre, Mercè Sampietro i Carles Canut. Latre va ser el Sortós a El llibre de la selva 2. Sampietro, a la pel·lícula Tarzan, posava veu a Kala. I Canut va fer de xèrif de Nottingham a Robin Hood, on cantussejava La cançó del xèrif.
11. En Roger Pera canta una versió mig catalanitzada del We Are the Champions de Queen a la pel·lícula Chicken Little. És l'escena en què el protagonista, a qui Pera posa la veu, celebra a la seva habitació el home run amb què ha donat la victòria a l'equip dels Aglans.
10. Tot i que la pel·lícula El llibre de la selva no està doblada al català, sí que la seva cançó més famosa, El més fonamental, s'ha versionat en la nostra llengua. Es pot escoltar a El llibre de la selva 2. L'adaptació és de David Suárez.
9. De la cançó The World's Greatest Criminal Mind, corresponent a la pel·lícula Bàsil, el ratolí detectiu, se n'han fet dues versions en català. La primera, dins l'especial Festival Walt Disney emès a TV3 el dia de Nadal de 1986. I la segona, quan la pel·lícula es va emetre a la mateixa cadena el 4 de gener de 2006. No coincideixen en cap vers, tret de l'exclamació repetida "Oh, Ratigan!".
8. El mateix any que s'estrenava Mary Poppins en castellà (1965), Salvador Escamilla, que és qui havia cantat els temes d'en Bert, va publicar el disc Les cançons de Mary Poppins amb les seves pròpies lletres en català. En el Supercalifragilísticoexpialidosos, Escamilla va incloure-hi un curiós "Ai, viro-viro-virolí-virolai".
7. Per a la versió en català de Mary Poppins es va comptar amb l'actriu Rosa Guiñón, que ja havia posat veu a la protagonista en castellà 40 anys enrere. Si mai es volen doblar les cançons, però, les lletres difícilment es podran ajustar a aquells diàlegs. Per exemple, quan Mary Poppins llegeix els requisits de la Jane i en Michael Banks per contractar una mainadera, haurien de coincidir amb els de la cançó prèvia. D'altra banda, a la paraula supercalifragilistiquexpialidós li faltaria una síl·laba per quadrar bé amb la melodia del tema.
6. L'estrena més gran de doblatges al català de Disney va ser el Nadal de 2005. TV3 en va emetre sis en només dotze dies: Mary Poppins (el 24 de desembre), Els Rescatadors (el 27 de desembre), Oliver i companyia (el 29 de desembre), Taran i la caldera màgica (el 2 de gener de 2006), L'aprenenta de bruixa (el 4 de gener) i Bàsil, el ratolí detectiu (també el 4 de gener). L'única amb cançons doblades va ser aquesta última.
5. També han posat veu a cançons Disney en català intèrprets que s'han donat a conèixer en concursos de talents, com Gisela (Frozen, Frozen II), Roser (Germà os), Ramon Mirabet (Vaiana) i Diana Roig (Vaiana 2).
4. Més enllà El geperut de Notre-Dame, Disney ha comptat sovint amb veus del teatre musical per a les versions en català. És el cas de Miquel Fernández (Tarzan, Germà os), Ferran González (Hèrcules), Mone (Hèrcules), Ivan Labanda (Frozen), Xavier Duch (Frozen, Frozen II), Patricia Paisal (Frozen), Jordi Grifell (Mulan), Pitu Manubens (Vaiana) o Laia Prats (En Ralph destrueix internet).
3. Per a la seva primera estrena en català, El geperut de Notre-Dame (1996), Disney va recórrer a algunes de les grans veus del teatre musical: Constantino Romero (Frollo), Daniel Anglès (Quasimodo), Pep Anton Muñoz (Clopin), Àngels Gonyalons (Esmeralda), Joan Crosas (Ardiaca) i Òscar Mas (Hugo).
2. El primer hit Disney que es va poder escoltar en català al cinema va ser Cruella de Vil, amb la reestrena de 101 dàlmates el 31 de març de 1995. L'adaptació és de Maife Gil, que va tenir l'habilitat de fer rimar "de Vil" amb "fil", "mil" i "perill". Va cantar el tema el mateix Salvador Vives que posava la veu a en Roger.
1. Mickey Mouse va trigar 58 anys a parlar català. El primer cop va ser a l'especial Festival Walt Disney emès a TV3 el dia de Nadal de 1986. No feia veu de falset i anomenava al seu gos "Plutu". La segona vegada va ser també a TV3, ja el 3 de febrer de 2002, a la pel·lícula Qui ha enredat en Roger Rabbit? D'aleshores ençà, no s'ha tornat a sentir Mickey en la nostra llengua, que en tinguem constància.
90. El territori fantàstic de Mai Més de Peter Pan s'inspira en l'illa escocesa d'Eilean Shona, on estiuejava l'escriptor James Barrie. Els boscos de pi roig, la fauna i els penya-segats el transportaven a un país de somni.
89. La veu del cap indi de Peter Pan és de Candy Candido, un actor de veu, baixista i cantant amb un registre de quatre octaves, capaç de cantar més greu que un piano (com demostrava a la cançó Com ser el pellroja roig?). Va participar en altres clàssics Disney: La bella dorment, Robin Hood i Bàsil, el ratolí detectiu. Com a músic, va formar part de la banda de Louis Prima, el Rei Louie d'El llibre de la selva.
88. Les veus d'en Peter i la Wendy a Peter Pan són de dos actors "reciclats" d'altres pel·lícules Disney. Ella, Kathryn Beaumont ja havia posat veu a l'Alícia d'Alícia al país de les meravelles. I ell, Bobby Driscoll, havia participat a Cançó del Sud, Danny i L'illa del tresor. Driscoll va morir als 31 anys, possiblement a causa da la drogoaddicció, i el van enterrar en una fossa comuna per a indigents.
87. El compositor de Peter Pan Sammy Cahn té el rècord de nominacions als Oscar en categoria de millor cançó original, amb un total de 26. Va guanyar l'estatueta en quatre ocasions, però cap per a Disney. Entre d'altres intèrprets, va escriure per a Frank Sinatra, Ella Fitzgerald i les Andrew Sisters.
86. Del seu viatge per Europa el 1935, Walt Disney en va tornar amb diverses edicions del Peter Pan de J. M. Barrie, una història que el captivava des de petit. Ell mateix havia encarnat el personatge en una funció escolar. Amb dotze anys, el va meravellar la representació de la història a càrrec d'una companyia teatral intinerant que va passar pel seu poble, Marceline (Missouri).
ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES (1951)
85. Disney tenia una fixació amb Alícia al país de les meravelles. Molt abans de la pel·lícula (1951), en va fer el curt Alice's Wonderland (1923), que barrejava imatge real i animació. D'aquí en va derivar en la sèrie Alice Comedies (1923-1927). I més endavant, Mickey Mouse va protagonitzar el curtmetratge Thru the Mirror (1936).
84. L'Alícia de Disney vesteix de Dior. La il·lustradora Mary Blair va inspirar-se en la col·lecció del dissenyador francès de 1947, per crear el catacterístic vestit blau de cintura estreta i faldilla amb vol.
83. La melodia d'una de les cançons descartades per a Alícia al país de les meravelles, Beyond the Laughing Sky, s'acabaria reutilitzant per a Peter Pan. Es va convertir en el tema d'obertura (L'estel petit).
82. Quan Walt Disney va assistir a la preestrena d'Alícia al país de les meravelles a Londres, va aprofitar per enregistrar una narració dramàtica de la història per a la BBC. Ho va fer juntament amb Kathryn Beaumont, l'actriu que havia posat la veu a Alícia (i que també l'havia interpretada en les imatges d'acció real en què es va basar l'animació).
81. Walt Disney va trigar més de vint anys a produir Alícia al país de les meravelles i, en el decurs d'aquest temps, se'n van descartar uns quants guions. Entre els quals, un del novel·lista Aldous Huxley (l'autor d'Un món feliç) que pretenia barrejar dibuixos animats i actors reals, titulat Alícia i el misteriós senyor Carroll. Disney va pensar en Cary Grant per al paper de Carroll.
80. Alícia al país de les meravelles és el clàssic Disney amb més cançons, un total de quinze. Tot i així, se'n van arribar a escriure una trentena. El caràcter episòdic de la pel·lícula va permetre que hi intervinguessin una desena de compositors.
LA VENTAFOCS (1950)
79. La Ventafocs va guanyar l'Os d'Or en el primer festival de cinema de Berlín (1951) com a millor pel·lícula musical. En aquella edició inaugural va rebre una estatueta la millor cinta de cada categoria. Entre les quals, hi havia una altra producció Disney, el documental Beaver Valley.
78. La Ventafocs va ser la primera pel·lícula d'animació Disney basada completament en actors reals. D'aquesta manera, els dibuixants podien captar el realisme dels moviments i les expressions corporals. Qui va servir de model per a la protagonista va ser Helen Stanley, que repetiria com Aurora a La bella dorment i Anita a 101 dàlmates.
77. La banda sonora de La Ventafocs va ser la primera autoeditada per Disney. De fet, va significar la creació d'una discogràfica pròpia, Disney Records. Fins aleshores els enregistraments s'havien fet a través de segells com Decca, RCA o United Artists.
76. La pel·lícula La Ventafocs (1950) va ser la segona versió de Disney del conte de Charles Perrault. Prèviament n'havia fet una altra per a la sèrie muda Laugh-O-grams (1922). També es va plantejar utilitzar elements de la història per a un curt de les Silly Symphonies a la dècada de 1930.
LES AVENTURES D'ICHABOD I EL SENYOR GRIPAU (1949)
75. La pel·lícula Les aventures d'Ichabod i el senyor Gripau no es basa directament en la novel·la El vent entre els salzes, de Kenneth Grahame, sinó en l'adaptació teatral que en va fer A. A. Milne (l'autor d'un altre dels personatges portats al cinema per Disney, Winnie the Pooh). Es tracta de l'obra Toad of Toad Hall, de què Walt Disney n'havia adquirit els drets el 1938.
TEMPS DE MELODIA (1948)
74. Walt Disney va arribar a conèixer la neta-sisena de Johnny llavor-de-poma, protagonista d'una de les històries incloses a la pel·lícula Temps de melodia. Patricia Rudd Speed, que així es deia, va poder explicar-li en persona la llegenda del seu avantpassat.
73. Temps de melodia, l'últim collage musical de Disney, compta amb material reciclat d'altres pel·lícules. Per una banda, el curt Trees, que s'havia creat per a Fantasia. I de l'altra, Culpa de la samba, que havia de formar part de Cuban Carnival, un film que no es va arribar a portar a terme.
BONGO, MICKEY I LES MONGETES MÀGIQUES (1947)
72. El lletrista de Bongo, Mickey i les mongetes màgiques i Temps de melodia George David Weiss és coautor de clàssics com el What a Wonderful World que cantava Louis Armstrong, el Can't Help Falling in Love interpretat per Elvis Presley o The Lion Sleeps Tonight que apareixen tant a El Rei Lleó com al seu remake.
71. La pel·lícula Bongo, Mickey i les mongetes màgiques conté dues cançons reciclades. D'una banda, el tema Despreocupat i alegre, que s'havia concebut per presentar el grill de Pinotxo. I de l'altra, Fi, fai, fou, fam, originalment composta per als pallassos de Dumbo.
70. Bongo, Mickey i les mongetes màgiques es va convertir, el 1947, en la primera pel·lícula en què apareixien junts Mickey, Donald i Goofy. Des de mitjan 1930 Walt Disney estava preocupat pel declivi de popularitat del seu ratolí estrella, eclipsat pel geniüt ànec.
69. L'última vegada que Mickey Mouse va parlar amb la veu de Walt Disney va ser a la pel·lícula Bongo, Mickey i les mongetes màgiques. A partir d'aleshores, l'any 1947, va haver de deixar-ho tant per les seves nombroses ocupacions com per la ronquera que li provocava el tabac. Li va prendre el relleu Jimmy MacDonald.
CANÇÓ DEL SUD (1946)
68. Malgrat que Disney ha intentat esborrar Cançó del Sud de la filmografia, el cert és que es tracta d'un dels seus films més oscaritzats. Va guanyar dues estatuetes (tantes com Aladdín, El Rei Lleó o Frozen): una per la cançó Zip-a-dee-doo-dah i una altra d'honorífica per a James Baskett, després que Walt Disney pressionés perquè se li reconegués l'actuació com a Oncle Remus.
67. Cap dels actors negres de Cançó del Sud va poder assistir a l'estrena de la pel·lícula al Fox Theatre d'Atlanta, el novembre de 1946, ja que a l'època la ciutat estava racialment segregada. Entre ells hi havia James Baskett, que pel paper d'Oncle Remus va guanyar un Oscar honorífic; i Hattie McDaniel, que havia rebut l'Oscar a la millor actriu de repartiment per Allò que el vent s'endugué.
66. La pel·lícula maleïda de Disney, Cançó del Sud (1946) –retirada del mercat i els parcs temàtics per racista i ofensiva–, va ser una aposta personal de Walt Disney. De fet, preveia fer-ne més entregues, si tenia èxit. La cinta es va reestrenar als cinemes el 1956, el 1972, el 1980 i el 1986. Finalment, però, la companyia va decidir esborrar-la de la seva filmografia. Això no obstant, el 2021 la distribuïdora MPO Ibérica la va posar a la venda en DVD i Blue-Ray aprofitant que el film hauria passat ja a domini públic.
MÚSICA, MESTRE (1946)
65. Édith Piaf va cantar el curt Alice i Johnny de la versió francesa de Música, mestre (un tema que en anglès interpretaven les Andrews Sisters). Li feien els cors Les compagnons de la chanson, un grup que va tenir gran èxit durant els anys 1950, 1960 i 1970.
64. El curt Aiguamolls blavosos, que forma part de Música, mestre, originalment s'havia creat sobre la melodia del Clar de lluna de Claude Debussy, per a la pel·lícula Fantasia. Es va acabar descartant, perquè el metratge era excessiu. Però en reciclar el curt, el tema de Debussy ja no encaixava. Així que es va encarregar a Bobby Worth i Ray Gilbert una cançó basada en les mateixes imatges.
63. A la dècada de 1980 Disney va decidir censurar per excés de violència el curt Els Martins i els McCoys, que apareixia a la pel·lícula Música, mestre. És per això que no es pot trobar ni en DVD ni a la plataforma Disney+. La història fa referència al conflicte real de gairebé 30 anys (1863-1891) entre les famílies Hatfield i McCoy, a la frontera entre Kentucky i Virgínia Occidental.
DISNEY A LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
62. Els estudis Disney van mantenir diverses converses i audicions amb Xavier Cugat, perquè participés en alguna pel·lícula durant els anys 40. I tot i que les negociacions no van arribar a fructificar, sí que el músic català va interpretar amb la seva orquestra peces de clàssics Disney. És el cas d'aquest Baía d'Els tres caballeros, amb la veu de Bing Crosby.
61. El 1943 Disney va treballar en una pel·lícula ambientada a Cuba, en el marc de la política de "bon veïnatge" dels Estats Units amb els països llatinoamericans. Fins i tot, les autoritats de l'illa –aleshores sota la dictadura de Fulgencio Batista– van arribar a proposar un personatge que els representés. Igual com el José Carioca brasiler de Saludos, amigos i el Panchito Pistolas mexicà d'Els tres caballeros, es van decantar per un gall de baralla: un animal conegut popularment com a kikirikí.
60. Les pel·lícules Saludos, amigos i Els tres caballeros formen part d'una campanya de "bon veïnatge" impulsada pels Estats Units, per frenar la influència de les potències de l'Eix als països llatinoamericans. Disney es va implicar en aquesta iniciativa sota l'Oficina per a la Coordinació d'Afers Interamiercans, que coordinava Nelson Rockefeller.
59. Els estudis Disney es van convertir en base de l'Exèrcit nord-americà l'any 1942. A més d'emetre diversos curts de propaganda destinats a la ciutadania, també van produir animació per a l'entrenament dels soldats i van dissenyar insígnies i logotips per a organitzacions tant civils com militars. Així Tambor, el personatge de Bambi, es va convertir en icona del 799è Esquadró de Bombarders; Pluto, ho va ser del 161è de Transport d'Helicòpters de l'Armada; i el mateix Mickey Mouse va aparèixer en els cartells dels Observadors Voluntaris del Servei d'Alerta Aèria.
58. Sis dècades abans de la pel·lícula Chicken Little, Disney havia estrenat un curt de propagada de guerra amb el mateix títol (1943). Advertia sobre els perills de difondre i creure's rumors falsos –avui en diríem fake news–, amb la història d'un pollastre convençut que el cel està caient. La guineu que l'ha enredat, tot seguint les premisses de La meva lluita de Hitler, acaba cruspint-se el galliner sencer. Es tracta d'un dels primers curts d'animació sense un final feliç.
57. El llop dolent era un nazi en el curt de propaganda The Thrifty Pig (1941), en què els tres porquets reversionaven el clàssic Qui té por d'aquell llop dolent?. Es tractava d'un producte adreçat al públic canadenc, amb l'objectiu que invertís els estalvis en bons de guerra.
56. Els set nans van contribuir a la propaganda de guerra amb una reversió del clàssic Heigh-ho. En el curt titulat The 7 Wise Dwarfs (1941), compraven bons de guerra amb les pedres precioses de la mina i convidaven els ciutadans nord-americans a invertir-hi també els seus estalvis.
55. El segon nom de l'ànec Donald és Fauntleroy, com es pot veure a l'inici de Donald Gets Drafted. Es tracta del primer curt d'un grup de sis en què l'ànec servia a l'exèrcit dels Estats Units, durant la Segona Guerra Mundial. La cançó satírica The Army's Not the Army Anymore explicava que ara la vida dels soldats era tot flors i violes.
54. L'únic Oscar de l'ànec Donald el va guanyar pel curt de propaganda The Fuehrer's Face (1943), en què feia d'obrer d'una fàbrica de l'Alemanya nazi. A més de Hitler, hi apareixen Mussolini i l'emperador Hirohito. Al final, resulta ser un malson. La música és d'Oliver Wallace, compositor que va participar en pel·lícules com Dumbo; Els tres caballeros; Música, mestre; Bongo, Mickey i les mongetes màgiques; La Ventafocs; Alícia al país de les meravelles; Peter Pan i La dama i el vagabund.
BAMBI (1942)
53. El Bambi de la novel·la de Felix Salten en què es basa la pel·lícula de Disney en realitat no és un cérvol, sinó un cabirol. Per això dels mascles adults se'n diuen prínceps del bosc, perquè els cérvols –els seus "parents grans"– en són els reis. D'altra banda, la Falina és cosina de Bambi; i té un germà bessó, en Gobo.
52. En el primer doblatge llatinoamericà de Bambi, el de 1942, el personatge de Tambor parlava amb la veu de Chicho Ibáñez Serrador. Va ser l'única incursió en el món del doblatge del creador del programa de TVE Un, dos, tres.
51. Els personatges de Bambi fan cameos en un grapat de clàssics Disney. És el cas de Merlí l'encantador, El llibre de la selva, Els Rescatadors, La bella i la bèstia, Pocahontas, En Ralph destrueix internet, Zootròpolis, Wish...
50. Bambi i Falina van existir en realitat. Eren dos cervatons que va enviar als estudis Disney la Maine Development Commission, perquè els artistes poguessin observar-los en totes les fases de creixement. Es pot veure una foto del Bambi real en el curt Once Upon a Studio, a l'escena on apareix el Bambi de dibuixos (cap al segon 90).
49. La banda sonora de Bambi acompanya pràcticament tota la pel·lícula, la música només despareix en dues escenes clau. Primer, quan la mare del cervatell parla sobre els homes (es fa silenci durant 18 segons). I la segona, quan els caçadors disparen contra ella.
DUMBO (1941)
48. Dumbo va estar a punt de ser portada de la revista Time el 29 de desembre de 1941. Els editors l'havien elegit com a "Mamífer de l'any" i ja havien encarregat als estudis Disney que en fessin un retrat en blanc i negre. Però l'atac a Pearl Harbour del 7 de desembre va obligar a reformular els continguts. Finalment va ser portada el president dels Estats Units Franklin D. Rossevelt com a "Home de l'any".
47. Algunes de les cançons de Dumbo (Look Out for Mister Stork, Casey Junior, Pink Elephants on Parade) les interpretava un quartet vocal conegut per fer publicitat dels cigarrets Lucky Strike: eren The Sportsmen, que actuaven a l'emissora NBC. Un altre quartet masculí, The King's Men, cantava el tema Songs of the Roustabouts. Aquest grup també es va crear per a un programa de ràdio, el patrocinador principal del qual era la marca King. De fet, la ràdio es va convertir durant molts anys en un planter de veus per a les pel·lícules Disney.
46. Dumbo va estar censurada durant anys als cinemes dels Estats Units. A la dècada de 1960 es va considerar ofensiu el tema Si un elefant veig volar, en què els corbs parodiaven els músics negres dels clubs de Harlem. De fet, Disney+ adverteix avui que la pel·lícula "inclou representacions negatives o un tractament inapropiat de persones i cultures".
45. El tema Baby Mine de Dumbo va ser el primer per al que Disney va contractar una cantant; és a dir, una artista diferent de la que donava veu a un personatge. En aquest cas, es tracta del de la senyora Jumbo. Els diàlegs anaven a càrrec de Verna Fenton, però la cançó la interpretava Betty Noyes. Noyes va ser una cantant amb una llarga trajectòria a Hollywood, participant en films com El màgic d'Oz, Set núvies per a set germans i Somriures i llàgrimes. Però en especial se la recorda per haver doblat l'actriu Debbie Reynolds a Cantant sota la pluja. Ho feia en el tema Would You?, en què el personatge Reynolds justament representava que doblava una altra actriu.
44. La locomotora Casey Junior de Dumbo homenatja el maquinista Casey Jones, que el 30 d'abril de 1900 va morir en un accident de tren a Vaughan (Mississipi). Es va sacrificar per salvar els passatgers. Disney en faria un curt, l'any 1950, basat en la famosa Balada de Casey Jones.
43. Dumbo té influències de la pel·lícula The Circus, de Charles Chaplin, a qui Disney admirava. Els artistes de la companyia també es van fixar en el film Laugh, Clown, Laugh, de Herbert Brenon. Aquest director havia fet anys abans una versió de Peter Pan, que es convertiria igualment en una referència per a l'adaptació animada de Disney.
42. La pel·lícula de Dumbo va tenir l'origen en una capsa de cereals. La història de l'elefant volador es regalava en forma de Roll-A-Book: un petit visor que, amb unes rodetes, permetia passar un total de 16 il·lustracions intercalades amb el text. Disney va adquirir els drets del conte fins i tot abans que arribés a impremta.
FANTASIA (1940)
41. Ígor Stravinski, l'únic compositor viu seleccionat per a Fantasia, va ser molt actiu en l'adaptació de la seva Consagració de la primavera: durant mesos, va col·laborar amb els animadors de Disney i en va supervisar els dissenys. Tot i així, va quedar decebut del resultat final. En bona mesura, pel retocs que va fer de la partitura el director d'orquestra Leopold Stokowski.
40. El mag de L'aprenent de bruixot de Fantasia es diu Yen Sid, que és Disney al revés. En efecte, el personatge està inspirat en el productor: té una mirada intimidatòria i el poder de fer-se entendre sense una sola paraula.
39. El curt L'aprenent de bruixot, que va ser l'origen de la pel·lícula Fantasia, es basa en un poema de Goethe. En els seus versos, l'aprenent implora l'ajut del mestre tot admetent que no pot desempallegar-se de "els esperits que he invocat". Doncs bé: en alemany, aquesta frase s'ha convertit en un clixé. Es fa servir quan algú és incapaç de controlar els seus aliats, especialment en política.
38. El títol de la pel·lícula Fantasia va sorgir d'entre més de 2.000 propostes fetes pels treballadors dels estudis Disney. El nom respon a dues definicions musicals que defineixen molt bé el film. D'una banda, "composició musical lliure a l’estil d’una improvisació, en què hom s’abandona a la imaginació o a la fantasia i defuig la subjecció a unes determinades normes". I de l'altra, "composició musical feta de trossos d’una òpera, d’un drama líric, etc.". De Fantasia va derivar, a més, el nom de Fantasound: un procés de gravació esterofònica precursor dels actuals sistemes de so envoltant. De fet, el clàssic de Disney es va convertir en la primera pel·lícula amb so multicanal.
PINOTXO (1940)
37. El Pinotxo de Disney simplifica i endolceix l'argument original. A la història de Carlo Collodi, per exemple, es comporten com a persones tots els titelles. Entre els episodis més escabrosos, en Pinotxo esclafa el grill contra la paret i més tard ell mateix acaba penjat pel coll en un gran roure. Pel que fa a la transformació final, el nen sorgeix de la seva carcassa de fusta i la deixa abandonada sobre una cadira.
36. Per dibuixar el poble d'en Pinotxo, l'il·lustrador dels estudis Disney Gustaf Tenggren va prendre com a referència la ciutat bavaresa de Rothenburg ob der Tauber. Però l'autor del llibre original, Carlo Collodi, s'hauria inspirat en la seva Toscana natal: concretament en el poble de San Miniato Basso, a mig camí entre Pisa i Florència, antigament anomenat Pinocchio.
35. La veu de la titella russa del tema I've Got No Strings, de Pinotxo, és la mateixa que la d'en Bugs Bunny: la de l'actor Mel Blanc (va posar veu al conill de la Warner des de 1938 fins a 1989). Disney l'havia contractat per al personatge del gat, però al final van decidir que fos mut i van prescindir dels diàlegs gravats. L'únic que se'n va salvar van ser els singlots.
34. Hi ha qui ha volgut donar al tema I've Got No Strings, de Pinotxo, unes connotacions polítiques. El personatge reivindicava una llibertat sense lligams coincidint amb el clima prebèl·lic als Estats Units de l'època (1940) i en plena onada de dictadures a Europa i Rússia. De fet, les titelles de la cançó representen els Països Baixos (ocupats pels nazis el 1940), França (envaïda aquell mateix any) i Rússia.
33. El tema When You Wish Upon a Star, de Pinotxo, s'ha adoptat en alguns països com a nadala. És el cas de Suècia, Finlàndia i Dinamarca –en què es fa al·lusió a l'estrella dels Reis d'Orient– i, fins i tot, al Japó.
32. El tema When You Wish Upon a Star, de Pinotxo, va ser la primera cançó Disney a guanyar un Oscar, l'any 1940. I a partir de 1985, va començar a sonar a l'inici de bona part de les pel·lícules de la companyia. També ha format part de la celebració del seu centenari, sonant tant al curt Once Upon a Studio com a la pel·lícula Wish: El poder dels desitjos.
31. Del tema When You Wish Upon a Star, de Pinotxo, se n'han fet diverses adaptacions al català. La que va publicar Núria Feliu el 1966, per exemple, començava: "Si una estrella veus brillar / pensa que et pot escoltar...". Salvador Escamilla, en un LP de 1968, va optar per: "Si dus la mirada al cel / hi veuràs brillar un estel...". I en el Festival Walt Disney a TV3, de 1986, la lletra feia: "Quan demanes un desig / a un estel que veus lluir...".
30. L'actor i cantant que va posar veu al grill de Pinotxo, Cliff Edwards, tenia la mà foradada i un estil de vida desordenat. A finals dels anys 50 estava arruïnat i físicament deteriorat pel consum de drogues i alcohol. Va passar per diversos hospitals, les despeses dels quals assumien secretament els estudis Disney. Edwards va acabar els seus dies en una llar per a actors indigents.
29. El grill de Pinotxo (traduït en català com a Grill-Parlant, Pep el Grill o Jepet Grill) va tenir tant d'èxit que més tard va reaparèixer en films com Bongo, Mickey i les mongetes màgiques, especials com el Festival Walt Disney a TV3 i curts adreçats a la canalla com I'm No Fool With Electricity (en què explicava els perills de l'electricitat) o I'm No Fool As A Pedestrian (en què raonava com s'ha de creuar el carrer).
28. L'actriu que va posar la veu a la fada de Pinotxo, Evelyn Venable, va servir de model per a la imatge original de la portadora de la torxa de Columbia Pictures (el logo utilitzat des de 1936 fins a 1976). I l'actriu que va fer de model per als moviments de la fada, Marge Champion, ja havia treballat amb Disney per a La Blancaneu. Estava casada amb un dels grans animadors de la companyia, Art Babbitt.
LA BLANCANEU I ELS SET NANS (1937)
27. La primera banda sonora comercialitzada va ser la de La Blancaneu i els set nans, el 1938. En algunes llengües la pel·lícula ja ha tingut diversos doblatges (l'albanès, l'alemany, el castellà, el danès, el finès, el francès, l'hongarès, l'italià, el japonès, el neerlandès, el noruec, el suec, el txec...) i, fins i tot, hi ha la versió en tàrtar. Però en català encara no.
26. A semblança de la imatge icònica dels set nans cantant Heig-ho a La Blancaneu, altres personatges Disney han travessat un pont fet amb el tronc d'un arbre al ritme d'una cançó. És el cas dels nens perduts de Peter Pan amb Tots seguim el líder, El Rei Lleó amb Hakuna Matata, Hèrcules amb Un gran esforç o les vaques de Xafarranxo al ranxo amb la represa del tema Xafarranxo.
25. La cançó Heig-ho de La Blancaneu i els set nans sembla lliurement inspirada en una obra de Robert Schumann, l'Àlbum per a la joventut compost l'any 1848.
24. El 23 de febrer de 1939 Walt Disney va rebre de la petita Shirley Temple un Oscar i set rèpliques en miniatura per La Blancaneu i els set nans. La inscripció de l'estatueta descrivia la pel·lícula com "una important innovació cinematogràfica que ha enamorat milions de persones i ha obert un important camp per a les pel·lícules de dibuixos animats".
23. Per al personatge de la Blancaneu Disney va escollir, d'entre un càsting d'unes 150 noies, una jove cantant d'òpera: Adriana Caselotti. Filla d'una família de músics, la seva germana gran, Louise Caselotti, va ser professora de Maria Callas a mitjan dels anys 40.
22. L'argument de La Blancaneu i els set nans de Disney retalla o modifica alguns passatges del conte dels germans Grimm. Per exemple, els dos altres intents de la reina de matar la fillastra –primer asfixiant-la amb una cinta i després amb una pinta enverinada– o la mort de la malvada, ennuegant-se de ràbia en acudir a la boda de la Blancaneu i el príncep.
21. Dues dècades abans de l'estrena de La Blancaneu i els set nans (1937), Walt Disney n'havia vist una pel·lícula de 1916 protagonitzada per Marguerite Clark. Ell va ser una de les 16.000 criatures que va acudir al Kansas City Convention Center per a un passi simultani en quatre sales.
DISNEY, ANYS 30
20. La cançó del curt de les Silly Simphonies Qui va matar el gall Robin? (1935) apareix breument a la pel·lícula d'Alfred Hitchcock Sabotage (1936). De fet, els títols de crèdit inclouen una nota d'agraïment a Walt Disney per haver-li'n donat permís.
19. Walt Disney sentia una gran passió pels llibres, es calcula que del seu viatge per Europa l'any 1935 en va tornar amb uns 350. Li van servir d'inspiració tant per a les històries com per als els escenaris i els estils d'il·lustració de les seves pel·lícules. De fet, moltes van començar amb un llibre obert: La Blancaneu, Pintoxo, La Ventafocs, La bella dorment, Merlí l'encantador, El llibre de la selva... I després de la seva mort, la tradició va continuar en altres films.
18. Donald va debutar sis anys després de Mickey Mouse en un curt de les Silly Simphonies titulat La gallineta sàvia (1934), que inclou la cançó Vols plantar panís amb mi? En aquesta història, una variant de la faula de La cigala i la formiga, l'ànec fa el paper de gandul.
17. 60 anys abans del Malson abans de Nadal de Tim Burton (1993), es va estrenar un curt titulat La Nit de Nadal de les Silly Simphonies (1933) inspirat en el mateix poema de Clement Clarke Moore: A Visit From St. Nicholas, publicat el 1823.
16. La cançó Qui té por d'aquell llop dolent?, de Els tres porquets, es va convertir l'any 1933 en un himne de resistència davant de la Gran Depressió. Va ser el primer hit discogràfic sorgit d'una pel·lícula d'animació i també el primer tema de Disney a fer-se mundialment famós.
15. La categoria d'Oscar al millor curt d'animació es va crear, l'any 1932, arran del primer títol de les Silly Simphonies, Arbres i flors. I Disney va guanyar-lo sistemàticament fins al 1939, quan es va projectar l'últim curtmetratge de la sèrie: L'aneguet lleig.
DISNEY, ANYS 20
14. La primera cançó pròpia de l'estudi Disney va ser La cançó de la Minnie (1929), una composició del mateix Walt Disney juntament amb Carl Stalling. Formava part del curt Mickey's Follies.
13. El curt amb què van debutar Mickey i Minnie Mouse, Steamboat Willie, es va estrenar el 18 de novembre de 1928 al Colony Theatre de Nova York precedint una pel·lícula de gàngsters: Gang War. La banda sonora d'aquest film era d'Al Sherman, pare de les futures estrelles de l'estudi Disney els germans Sherman. Robert Sherman, que aleshores estava a punt de fer tres anys, i Richard Sherman, que tot just tenia cinc mesos, compondrien les cançons de Merlí l'encantador, Mary Poppins, Les aventures de Winnie the Pooh, El llibre de la selva (tret de El més fonamental), Els Aristogats i L'aprenenta de bruixa, entre d'altres.
DISNEY EN CATALÀ
12. Entre els actors que han doblat personatges Disney en català, hi ha Carlos Latre, Mercè Sampietro i Carles Canut. Latre va ser el Sortós a El llibre de la selva 2. Sampietro, a la pel·lícula Tarzan, posava veu a Kala. I Canut va fer de xèrif de Nottingham a Robin Hood, on cantussejava La cançó del xèrif.
11. En Roger Pera canta una versió mig catalanitzada del We Are the Champions de Queen a la pel·lícula Chicken Little. És l'escena en què el protagonista, a qui Pera posa la veu, celebra a la seva habitació el home run amb què ha donat la victòria a l'equip dels Aglans.
10. Tot i que la pel·lícula El llibre de la selva no està doblada al català, sí que la seva cançó més famosa, El més fonamental, s'ha versionat en la nostra llengua. Es pot escoltar a El llibre de la selva 2. L'adaptació és de David Suárez.
9. De la cançó The World's Greatest Criminal Mind, corresponent a la pel·lícula Bàsil, el ratolí detectiu, se n'han fet dues versions en català. La primera, dins l'especial Festival Walt Disney emès a TV3 el dia de Nadal de 1986. I la segona, quan la pel·lícula es va emetre a la mateixa cadena el 4 de gener de 2006. No coincideixen en cap vers, tret de l'exclamació repetida "Oh, Ratigan!".
8. El mateix any que s'estrenava Mary Poppins en castellà (1965), Salvador Escamilla, que és qui havia cantat els temes d'en Bert, va publicar el disc Les cançons de Mary Poppins amb les seves pròpies lletres en català. En el Supercalifragilísticoexpialidosos, Escamilla va incloure-hi un curiós "Ai, viro-viro-virolí-virolai".
7. Per a la versió en català de Mary Poppins es va comptar amb l'actriu Rosa Guiñón, que ja havia posat veu a la protagonista en castellà 40 anys enrere. Si mai es volen doblar les cançons, però, les lletres difícilment es podran ajustar a aquells diàlegs. Per exemple, quan Mary Poppins llegeix els requisits de la Jane i en Michael Banks per contractar una mainadera, haurien de coincidir amb els de la cançó prèvia. D'altra banda, a la paraula supercalifragilistiquexpialidós li faltaria una síl·laba per quadrar bé amb la melodia del tema.
6. L'estrena més gran de doblatges al català de Disney va ser el Nadal de 2005. TV3 en va emetre sis en només dotze dies: Mary Poppins (el 24 de desembre), Els Rescatadors (el 27 de desembre), Oliver i companyia (el 29 de desembre), Taran i la caldera màgica (el 2 de gener de 2006), L'aprenenta de bruixa (el 4 de gener) i Bàsil, el ratolí detectiu (també el 4 de gener). L'única amb cançons doblades va ser aquesta última.
5. També han posat veu a cançons Disney en català intèrprets que s'han donat a conèixer en concursos de talents, com Gisela (Frozen, Frozen II), Roser (Germà os), Ramon Mirabet (Vaiana) i Diana Roig (Vaiana 2).
4. Més enllà El geperut de Notre-Dame, Disney ha comptat sovint amb veus del teatre musical per a les versions en català. És el cas de Miquel Fernández (Tarzan, Germà os), Ferran González (Hèrcules), Mone (Hèrcules), Ivan Labanda (Frozen), Xavier Duch (Frozen, Frozen II), Patricia Paisal (Frozen), Jordi Grifell (Mulan), Pitu Manubens (Vaiana) o Laia Prats (En Ralph destrueix internet).
3. Per a la seva primera estrena en català, El geperut de Notre-Dame (1996), Disney va recórrer a algunes de les grans veus del teatre musical: Constantino Romero (Frollo), Daniel Anglès (Quasimodo), Pep Anton Muñoz (Clopin), Àngels Gonyalons (Esmeralda), Joan Crosas (Ardiaca) i Òscar Mas (Hugo).
2. El primer hit Disney que es va poder escoltar en català al cinema va ser Cruella de Vil, amb la reestrena de 101 dàlmates el 31 de març de 1995. L'adaptació és de Maife Gil, que va tenir l'habilitat de fer rimar "de Vil" amb "fil", "mil" i "perill". Va cantar el tema el mateix Salvador Vives que posava la veu a en Roger.
1. Mickey Mouse va trigar 58 anys a parlar català. El primer cop va ser a l'especial Festival Walt Disney emès a TV3 el dia de Nadal de 1986. No feia veu de falset i anomenava al seu gos "Plutu". La segona vegada va ser també a TV3, ja el 3 de febrer de 2002, a la pel·lícula Qui ha enredat en Roger Rabbit? D'aleshores ençà, no s'ha tornat a sentir Mickey en la nostra llengua, que en tinguem constància.
